728 x 90



L'origen de tot. Quan va arribar el bàsquet a Balears? (13/04/2018)

img

Des de sempre hi ha hagut unanimitat a assenyalar als germans Reynés, fills d'emigrants sollerics a França, com els introductors del bàsquet a Mallorca.

Pedro i Juan, fills del matrimoni format per Juan Reynés Rotger i Magdalena Mayol Rosselló, van néixer a França, on els seus pares treballaven en un negoci de venda de productes espanyols.

En 1922 la família s'instal·la en la localitat de Creil, on munten el seu propi negoci de fruites i vins, i on Pedro comença a estudiar en la Ecole Practiqui d’Industrie en 1928. Al mateix temps comença a jugar a 'basketball' en la Union Sportive Creil-St Just. El seu germà Juan s'incorpora a l'equip en 1930.

A finals de 1931 els germans Reynés Mayol s'instal·len a Sóller al costat de la seva mare. És llavors, amb la col·laboració de la Societat Esportiva Sollerense i del promotor esportiu Salah El Din Fouad (al que deien príncep per estar emparentat amb el Rei Faruk, monarca a Egipte en aquesta època), quan organitzen els primers entrenaments en el camp de futbol d’En Maiol.

El diumenge 8 de Maig de 1932, a les 15:30 hores, es disputa el primer partit amb públic del que es té constància a les Illes. S'enfronten dos combinats de jugadors locals. L'equip blanc està format per Colom, Casasnovas, Mayol, Galmés i J. Mora. L'equip blau, per Pedro Reynés, Juan Reynés, Martí, Bauzá i P. Mora. El resultat és 25/11 a favor dels blancs en partit arbitrat per Daniel Canals, directiu de la Societat Esportiva Sollerense.

Los hermanos Reynés bajo una canasta en el campo d'en Maiol - Cedida por Familia Reynés Archivo Toni GarcíaEls germans Reynés sota una cistella al camp d'en Maiol - Cedida per Família Reynés / Arxiu Toni García

Juan Reynés, en una entrevista publicada en el setmanari Sóller en 1957, explicava que “el fort sol d'aquella tarda diumengera, ens va fer suar aigua de la qual no crec que puguem beure en un mes”.

Dues setmanes després es va jugar un nou partit de revenja. Formen els mateixos jugadors, excepte Juan Bauzà, que és substituït per Arquès. De nou guanya l'equip blanc, encara que de forma més ajustada, 20/16. Els anotadors d'aquest partit van ser: Mayol (14), Galmés (4) i Mora (2) pels guanyadors, i Pedro Reynés (8), Juan Reynés (6), Arqués (1) i Martí (1) per part de l'equip perdedor.

Passen diversos mesos fins que trobem el primer enfrontament entre un equip de Sóller i un de Palma. Es disputa a finals de novembre de 1932 entre l'Athletic (club que en 1942 s'uniria al Baleares per formar l'Atlético Baleares) i el Sóller. El resultat va ser 18/8 pels de Ciutat, que van formar amb: Amengual, Sastre, Hernández, Pérez i Carreño. Els de la vall van formar amb: Bauzà, Galmés, Mas Florit, Mora i Juan Reynés.

Resulta curiós que els pioners del bàsquet a la illa perdin davant els palmesans. Curiós?

Contextualitzem la situació: 1932. Es podria dir que Sóller és una illa dins de la Illa. De fet hi ha més relacions comercials amb França i Catalunya que amb la resta de Mallorca. En aquest escenari es complicat creure que en amb només 7 mesos el nou esport arribi a Palma des de Sóller, i arreli de tal manera que els deixebles siguin superiors als mestres.

I és que circula una altra versió, menys coneguda, menys documentada, però que també resulta interessant apuntar sobre l'arribada del bàsquet a Mallorca.

En 1929 es va programar un curs de formació de professorat d'Educació Física a l'Escola Central de Gimnàstica de Toledo. Entre els alumnes ens trobem a Lorenzo Caldentey Salaverri, militar mallorquí nascut circumstancialment a Villacarlos (Menorca).

Lorenzo Caldentey Salaverry - Foto del libro s'AmaradorArchivo Toni García Lorenzo Caldentey Salaverry - Foto del llibre s'Amarador / Arxiu Toni García.

Entre altres assignatures està l'ensenyament sobre diversos esports poc coneguts, entre els quals estava el bàsquet. Una vegada acabat aquest curs, d'uns 4 mesos de durada, el Tinent Caldentey va tornar a la illa, a la caserna de Sant Pere, on va començar a instruir als soldats en el nou esport. El pati de la caserna feia les vegades de pista, amb unes canastres mòbils que es retiraven quan molestaven per als exercicis militars.

En pocs mesos la Bateria Lleugera i la Bateria de Muntanya, ambdues de la citada caserna, ja tenien els seus equips de 'basketball'.

Estaríem parlant doncs, aproximadament, de 1930 o 1931, un any, tal vegada dos, abans del partit dels germans Reynés a Sóller.

Però així com a Sóller hi ha abundant informació sobre qui, com, quan i on es van jugar els primers partits en la localitat; de la Teoria Caldentey no existeix més documentació que algun article en premsa i la versió de les persones que van parlar d'aquest tema amb el militar. I és que Lorenzo mai va presumir d'aquest fet, encara que sí va expressar la seva opinió quan alguna vegada va sorgir la polèmica sobre com havia entrat el bàsquet a la nostra terra.

Una d'aquestes persones va ser Pedro Galiana Veiret, que en el seu llibre “S’Amarador”, assenyala al militar com introductor del bàsquet a Mallorca, però a manera de ressenya, no com un fet realment important. I és que era així com ho sentia Caldentey, més com alguna cosa anecdòtica que com alguna cosa a ressaltar.

Segueix-nos a Twitter

Fes-te fan a facebook